La Mare de Déu del Remei

Déu vos salve, oh Maria, immaculada,
Verge santa del Remei.
Gireu vostres ulls, Regina, apiadada,
sobre aquest poble fidel (bis).

Vós sou tota nostra vida, i esperança
dels qui cerquem bon remei.
A vós prega i sospira, ben confiada,
tota l’Església fidel (bis).

Per nós al vostre Fill pregueu, ben amorosa, Verge santa del Remei.

i vinga la gràcia de Déu, ben abundosa,
sobre aquest poble fidel (bis).

Lletra: Esteve Suñol.
Música: Lluís Millet.

Dios te salve, oh María Inmaculada,
Virgen santa del Remedio.
Vuelve tus ojos, reina compasiva,
sobre este pueblo fiel, sobre este pueblo fiel (bis).

Tu eres toda nuestra vida y esperanza,
de los que buscamos buen remedio; a ti ora y suspira con confianza
toda la Iglesia fiel, toda la Iglesia fiel (bis).

Por nosotros a tu Hijo ora, muy amorosa, Virgen santa del Remedio.

Y venga la gracia de Dios, generosa, sobre este pueblo fiel,
sobre este pueblo fiel (bis).

Pregària a la Mare de Déu del Remei

Origen de l'advocació del Remei

L'origen immediat de l'advocació del Remei com a patrona de la parròquia i del poble de les Corts es deu a un dels seus primers rectors, el trinitari exclaustrat Pere Pla (1847-1851), procedent del convent de trinitaris calçats de Barcelona (església de Sant Jaume, al carrer de Ferran).

Fins a finals del segle XII no apareixen advocacions associades a imatges marianes, però a partir del segle XIII proliferen les advocacions, ja sigui relacionades amb una imatge concreta, com és el cas de Montserrat o Núria, o amb una idea de caràcter pietós o al·legòric. Una d’aquestes advocacions és la del Remei, que, com les de la Pietat, la Misericòrdia o la Salut, sovint estan associades a ermites o capelles annexes a hospitals o albergs per a pelegrins.

De fet, la paraula “Remedium” és freqüent en els textos litúrgics. Al segle VI, una oració especial de la Missa de la Purificació nomena la Verge com a “Remedium praesens et futurum”.

Per aquests motius, l’advocació del Remei es va difondre a la fi de l’Edat Mitjana i començaments de l’Edat Moderna, dedicant-li diversos santuaris i ermites.

Seria llarg d’explicar per què l’ordre de la Santíssima Trinitat (Trinitaris) va expandir i difondre aquesta advocació del Remei. Resumidament, podem dir que a València, l’any 1504, es va fundar un convent amb el mecenatge de Ramon de Montcada, que mantingué l’advocació del Remei d’una ermita existent. Aquest convent adquirí importància i, el 1541, es convertí en referent de la província trinitària d’Aragó (Aragó, Balears, Catalunya i València).

Un altre membre de la família dels Montcada, Miquel, va intervenir en la batalla de Lepant, el 7 d’octubre de 1571, i va associar la victòria a la intercessió del Remei, ja que aquest mateix dia coincidia amb la celebració de la seva festivitat a València. El papa Pius V, per aquest motiu, va atorgar més gràcies a aquest convent, i els Trinitaris van adoptar aquesta advocació per a tota l’orde, motiu pel qual s’introdueix l’escapulari amb la creu trinitària en les representacions i imatges de la Mare de Déu del Remei.

A Catalunya, i distribuïts per bisbats, localitzem el següent nombre de llocs amb l’advocació del Remei:

Descarregar document Advocacio Remei del año 1997. Arxiu Municipal del Districte de Les Corts.

Nota: La lletra original es va realitzar per a la Mare de Déu del Remei de la Plana d’Urgell. Per adaptar-ho a altres llocs, on en el text sortiaPlana d’Urgell es va substituir perpoble fidel, cerquem bon remei o Església fidel.